Up until today, the debate on the economic impact of an eventual independence of Catalonia has centered itself in an almost exclusive manner on two issues: the dividend that an end to the fiscal deficit with Spain would mean, and the cost of a possible boycott of Catalan products. These are, without a doubt, two important factors and they must be taken into account when evaluating the economic profitability of independence. But the emphasis on these two issues reflects an attitude similar to that of a passive investor or stockholder who focuses solely on how their shares or dividends might increase or decrease after a business has changed hands. This attitude would contrast with that of the investor who is actively involved in a company, and who recognizes that they have been given an opportunity to have an influence, through their decisions, on the profits the company will generate and, thus, on the return on their investment. (+)

Entre els arguments que es fan servir per fer entrar por al cos dels ciutadans en cas d'independència, sovint es menciona la caiguda del comerç internacional. La primera reacció visceral de la gent que no vol que els ciutadans catalans decideixin és la d'apel.lar al boicot dels productes catalans. Com que de seguida s'adonen que queda fatal dir "no marxeu perquè us boicotejarem", passen a un segon argument: el fet de posar una frontera entre Catalunya i Espanya reduirà automàticament el comerç entre les dues nacions i això comportarà enormes costos, sobre tot per a Catalunya. (+)

De tots els arguments que hem sentit contra la secessió de Catalunya aquests darrers dies, el més filosòfic (o, per ser més exactes, ontològic) és el que insisteix a definir la independència com una quimera, com un concepte imaginari, inexistent i, per això mateix, inassolible. Evidentment, no em refereixo a les declaracions del rei (i de la dreta hispànica), que només amaguen el recurs a la por i a l’imperi de la Guàrdia Civil, sinó a les raons de lògica política que fa servir l’esquerra espanyola, tant la jacobina com la federalista [...] (+)

El pasado fin de semana, el diario El Mundo publicó un gracioso y larguísimo artículo llamado “hacia el abismo financiero” a través del cual pretendía “demostrar” que la independencia de Catalunya era un mal negocio para los catalanes. El argumento central era que, si fueran independientes, los catalanes tendrían que asumir su parte de la deuda española y que, al sumarla a la deuda que ya tiene la Generalitat, salía un total de 153.000 millones, una cantidad (según El Mundo) claramente insostenible con el PIB de 169.000 millones que tiene Catalunya. Dada esa enorme deuda, la prima de riesgo se dispararía y los mercados financieros desaparecerían para Catalunya. (+)