The View from Catalonia
- Publicat a Articles
Carles Boix és el Catedràtic Robert Garrett de Política i Afers Públics a Princeton University. És llicenciat en Dret i en Història per la Universitat de Barcelona i doctor en ciència política per Harvard University. Abans d’ensenyar a Princeton, va ser professor a Ohio State University i a la Universitat de Chicago. És un Guggenheim fellow i un membre de l’American Academy of Arts and Sciences. La seva recerca se centra en l’anàlisi empírica de la democràcia i en economia política comparada.
URL del lloc web: http://www.princeton.edu/~cboix/Written by Carles Boix and J. C. Major In its May 5 editorial, the Financial Times once again urged Spanish authorities to work on a compromise aimed at solving the Catalan question. The same point has been made more or less explicitly by other international actors. Likewise, in Madrid as well as in Barcelona, some small but influential groups realize that the territorial arrangement now in place in Spain is unworkable and are calling, each in their own way, for a negotiated solution. Only (+)
We would like to draw your attention to the article “Catalonia’s March Toward Self-Determination” recently published in Politique étrangère and written by Carles Boix, Princeton University Professor and member of Catalonia’s National Transition Advisory Council, and J. C. Major of Col.lectiu Emma. The article is part of a comprehensive report by the prestigious French journal on the self-determination processes of Catalonia, Scotland and Belgium in 2014, and the consequences for Europe (+)
Carles Boix és doctor en Ciències Polítiques i màster en Administració Pública per la Universitat Harvard i catedràtic de Ciència Política i Afers Públics a la Universitat de Princeton. El professor Boix ens explica amb claredat i rigor quines etapes podríen marcar el camí cap a l'estat propi, com hauría de ser la negociació econòmica i l'encaix internacional. Segons el Tribunal Internacional de la Haia, ens diu, "si no fa un ús il·licit de la força qualsevol poble pot tenir el dret a l'autodeterminació".
En la seva campanya política de la por, els polítics del PP insisteixen a dir que Catalunya quedaria automàticament exclosa de la Unió Europea si es constituís en un estat sobirà. Més enllà del principi d’ordeno y mando, que fan servir com a últim recurs quan tota la resta falla, addueixen dos articles del Tractat de la UE. Primer, l’article 4.2, que indica que “la Unió respectarà les funcions essencials [dels estats membres], especialment les que tenen com a objectiu garantir l (+)
De tots els arguments que hem sentit contra la secessió de Catalunya aquests darrers dies, el més filosòfic (o, per ser més exactes, ontològic) és el que insisteix a definir la independència com una quimera, com un concepte imaginari, inexistent i, per això mateix, inassolible. Evidentment, no em refereixo a les declaracions del rei (i de la dreta hispànica), que només amaguen el recurs a la por i a l’imperi de la Guàrdia Civil, sinó a les raons de lògica política que fa servir l (+)
Cal celebrar que la Generalitat hagi decidit engegar (avui mateix) el pla Eugeni Xammar de comunicació internacional per explicar el plet de Catalunya a l’estranger. Les nostres reivindicacions són justes i, com han demostrat la majoria de les notícies internacionals sobre la manifestació de l’Onze de Setembre, la premsa de fora no té cap necessitat o interès a romandre captiva del govern i els mitjans espanyols i de les seves distorsions informatives habituals [...] (+)
Ara que, per fi, la separació de Catalunya és a l’agenda política de manera explícita, cal debatre el procés d’integració plena de Catalunya dins la comunitat internacional. Aquesta qüestió, que Espanya voldrà utilitzar per bloquejar les nostres aspiracions nacionals, gira al voltant de tres problemes que examino tot seguit. (+)