Fins a dia d’avui, el debat sobre l’impacte econòmic d’una eventual independència de Catalunya s’ha centrat de forma gairebé exclusiva en dues qüestions: el “dividend” que suposaria la fi del dèficit fiscal amb Espanya i el “cost” d’un possible boicot a productes catalans. Aquests són, sens dubte, dos factors importants i que cal tenir en compte a l’hora d’avaluar la rendibilitat econòmica de la independència. Però l’èmfasi en aquestes dues qüestions reflecteix una actitud semblant a la d’un inversor “passiu” o “rendista,” que es fixa només en l’augment o disminució dels interessos o dividends que pot comportar un canvi en el control de l’empresa. Aquesta actitud contrastaria amb la de l’inversor que passa a controlar l’empresa, i que reconeix  l’oportunitat que se li ofereix per influir, a través de les seves decisions, en els beneficis que generarà aquella i, per tant, en la rendibilitat de la seva inversió. (+)

Entre els arguments que es fan servir per fer entrar por al cos dels ciutadans en cas d'independència, sovint es menciona la caiguda del comerç internacional. La primera reacció visceral de la gent que no vol que els ciutadans catalans decideixin és la d'apel.lar al boicot dels productes catalans. Com que de seguida s'adonen que queda fatal dir "no marxeu perquè us boicotejarem", passen a un segon argument: el fet de posar una frontera entre Catalunya i Espanya reduirà automàticament el comerç entre les dues nacions i això comportarà enormes costos, sobre tot per a Catalunya. (+)

De tots els arguments que hem sentit contra la secessió de Catalunya aquests darrers dies, el més filosòfic (o, per ser més exactes, ontològic) és el que insisteix a definir la independència com una quimera, com un concepte imaginari, inexistent i, per això mateix, inassolible. Evidentment, no em refereixo a les declaracions del rei (i de la dreta hispànica), que només amaguen el recurs a la por i a l’imperi de la Guàrdia Civil, sinó a les raons de lògica política que fa servir l’esquerra espanyola, tant la jacobina com la federalista [...] (+)

El pasado fin de semana, el diario El Mundo publicó un gracioso y larguísimo artículo llamado “hacia el abismo financiero” a través del cual pretendía “demostrar” que la independencia de Catalunya era un mal negocio para los catalanes. El argumento central era que, si fueran independientes, los catalanes tendrían que asumir su parte de la deuda española y que, al sumarla a la deuda que ya tiene la Generalitat, salía un total de 153.000 millones, una cantidad (según El Mundo) claramente insostenible con el PIB de 169.000 millones que tiene Catalunya. Dada esa enorme deuda, la prima de riesgo se dispararía y los mercados financieros desaparecerían para Catalunya. (+)