Menu

Presentació del Col·lectiu Wilson

El Col·lectiu Wilson està format per sis acadèmics catalans dels àmbits de l’economia i de la ciència política que, preocupats per la deriva que ha adoptat el debat en curs sobre la possible autodeterminació de Catalunya, hem decidit unir esforços per contribuir que els ciutadans de Catalunya tinguin l’oportunitat de decidir el seu futur lliurement, sense por ni amenaces, i amb la millor informació possible.

El Col·lectiu Wilson és políticament plural: els seus membres tenim opinions diferents pel que fa al funcionament de l'economia o sobre els criteris que han d'estructurar les normes de convivència política i social. Tanmateix, hem assolit un consens al voltant dels següents catorze punts.

Els Catorze Punts del Col·lectiu Wilson

1El dret a l’autodeterminació és un dret fonamental de qualsevol nació i, per tant, també de Catalunya. Aquest dret inclou la potestat de triar democràticament la seva forma d’organització política.


2L’Estat espanyol ha estat fins ara incapaç de satisfer les demandes de Catalunya de tenir un nivell d’autogovern ple i un sistema de finançament que li permeti assolir els seus objectius nacionals. Avui en dia, Catalunya no té llibertat plena per triar en qüestions tan importants com el model educatiu, el sistema de justícia o el mapa d’infraestructures. De fet, entenem que l’Estat espanyol tracta injustament els ciutadans de Catalunya en oferir-los uns serveis i unes inversions que estan molt per sota del que correspon a les seves contribucions fiscals. El sistema autonòmic espanyol, basat en una solidaritat interregional arbitrària i il·limitada, no només ha estat incapaç de donar a Catalunya els mitjans que permetin assolir nivells òptims de creixement i prosperitat, sinó que ha acabat per portar la Generalitat a la ruïna financera.


3Som davant d’una cruïlla històrica. El debat actual sobre un nou model d’estat per a Catalunya és fonamental per al futur del nostre país. El nou estat que surti d’aquest procés de reflexió col·lectiva determinarà el benestar de les generacions presents i futures de catalans. Cal triar bé i sense por.


4Per triar bé i sense por cal que els ciutadans estiguin ben informats sobre els riscos i les oportunitats, els costos i els beneficis, les certeses i les incerteses que comportaran cadascuna de les alternatives de futur. Per això, els membres del Col·lectiu veiem amb preocupació el rumb que ha agafat aquest procés de deliberació. Alguns mitjans de comunicació, partits polítics, economistes, fundacions properes a partits polítics i analistes han decidit engegar campanyes de desinformació i d’intoxicació sobre les veritables conseqüències d’un hipotètic estat català. Sovint aquestes campanyes es fan tot presentant estudis suposadament acadèmics, dades suposadament científiques i anàlisis suposadament imparcials. Creiem que la major part d’aquestes prediccions i arguments no resisteixen un escrutini sistemàtic.


5El futur de Catalunya passa per tres opcions ben diferents: (a) mantenir-se dins d’una Espanya recentralitzada on les autonomies de règim comú com Catalunya perden poder econòmic i polític; (b) mantenir-se dins d’un Estat espanyol reformat que doni més llibertat política i financera a les institucions i als ciutadans de Catalunya; i (c) sortir de l’Estat espanyol i passar a ser un estat més de la Comunitat Europea.


6Qualsevol reforma de l’Estat espanyol (tant si va en la direcció de la recentralització com en la de donar més llibertat a Catalunya) no depèn només de la voluntat dels catalans, sinó que exigeix trobar un consens amb la resta dels ciutadans de l’Estat espanyol.


7 Mitjançant els seus representants polítics, i a través d’enquestes, la resta dels ciutadans de l’Estat espanyol han indicat repetidament que no tenen cap intenció de canviar l’Estat espanyol per adaptar-lo a les necessitats de Catalunya de tenir més autogovern i millor finançament. Fins i tot neguen el principi bàsic que Catalunya és una nació amb dret a l’autodeterminació. A més, una part creixent de la ciutadania, fora del País Basc i de Catalunya, es mostra partidària d’un procés recentralitzador. Davant d’aquesta realitat, no sembla possible aconseguir una reforma de l’Estat espanyol.


8No neguem que la resta dels ciutadans de l’Estat espanyol puguin canviar d’opinió en un futur proper, acceptant que Catalunya té dret a l’autodeterminació i/o proposant un Estat espanyol reformat acceptable per part de Catalunya. Tanmateix, els antecedents suggereixen que la probabilitat que això passi és molt baixa.


9D’acord amb la jurisprudència internacional, l’exercici del dret a l’autodeterminació és factible. Difícilment la comunitat internacional permetrà que s’ignori la voluntat del poble de Catalunya si aquesta s’expressa mitjançant un procés pacífic i democràtic.


10 Les conseqüències econòmiques de tenir un estat propi són incertes. També ho són les conseqüències de seguir formant part d’Espanya. Tanmateix, és inqüestionable que una Catalunya independent seria econòmicament viable. A dia d’avui, seria el desè país de la Unió Europea en termes de PIB per càpita, just darrere Finlàndia i davant el Regne Unit, i el quinzè en termes de població, per davant de Dinamarca o Irlanda. Igualment, és indiscutible que un estat propi tindria més recursos per finançar els diferents serveis i inversions que els ciutadans i ciutadanes demanem, perquè tots els recursos que ara marxen cap als fons de solidaritat es podrien utilitzar a Catalunya i en benefici dels seus ciutadans.


11Dit això, les perspectives econòmiques d’una Catalunya independent dependran, lògicament, de les institucions que adopti com a país, de les lleis i regulacions que s’aprovin i de les polítiques econòmiques, les inversions i les prioritats que tinguin els seus governs. En aquest sentit, els membres del Col·lectiu Wilson també intentarem fer propostes de futur perquè, en cas que els ciutadans triïn majoritàriament el camí de l’estat propi, puguem aprofitar l’oportunitat que propicia el fet de començar des de zero per crear unes institucions i un marc legal i regulador moderns, innovadors i que permetin als ciutadans de Catalunya millorar els seus nivells de prosperitat.


12Una de les incerteses associades a una possible independència de Catalunya és la seva relació amb Europa. Aquesta incertesa ha estat creada pel govern espanyol que, a diferència del govern britànic, ha amenaçat de vetar la pertinença de Catalunya a la Unió Europea. Al Col·lectiu Wilson se’ns fa difícil pensar que l’actual Europa democràtica s’avingui a castigar els ciutadans de Catalunya (que, recordem-ho, porten gairebé 27 anys sent ciutadans de la Comunitat Europea) tot llevant-los-hi la llibertat que ara tenen de circular, comerciar i fer negocis a Europa.


13La hipotètica decisió del govern espanyol d’impedir la participació de Catalunya en les institucions europees no impediria a Catalunya d’integrar-se plenament en l’ordre econòmic internacional. A tall d’exemple, els mateixos tractats de la Unió preveuen que, com en els casos de Suïssa i Noruega, es puguin establir acords bilaterals que garanteixen la lliure circulació de mercaderies i de treballadors, la prestació de serveis i la circulació de capitals. Aquests acords només requereixen el suport d’una majoria qualificada al Consell Europeu i impedeixen l’exercici del poder de veto d’un sol estat. Igualment, és obvi que una Catalunya independent podria seguir utilitzant l’euro si així ho desitja, com ho fan actualment altres països que no pertanyen a la Unió Europea.


14Més enllà de les eventuals dificultats polítiques per assegurar la seva pertinença a la Unió Europea, no hi ha res que pugui impedir que, tard o d’hora, Catalunya en sigui un membre de ple dret i que els catalans puguem contribuir activament, i sense intermediaris, en la construcció d’una Europa més unida i pròspera.

 

El Col·lectiu Wilson pren el nom i s’inspira en el president nord-americà i premi Nobel de la Pau Woodrow Wilson (1856-1924), qui va proclamar: “[...] Cal respectar les aspiracions nacionals; avui en dia els pobles només poden ser dominats i governats amb el seu consentiment. L'autodeterminació no és una expressió qualsevol. És un principi imperatiu de l'acció política que, a partir d'ara, cap estadista pot arriscar-se a ignorar. [...]” El respecte a l’exercici de l’autodeterminació va ser recollit a la Carta Fundacional de les Nacions Unides i ha estat reafirmat en diverses ocasions pel Tribunal Internacional de Justícia. Entenem que contribuir a la seva defensa i a la seva articulació pacífica i racional és una tasca irrenunciable en aquests moments.

Els membres del Col·lectiu Wilson hem decidit posar els nostres coneixements al servei dels ciutadans de Catalunya per analitzar i contrastar els treballs, els estudis i les afirmacions que es presentin a partir d’ara, i difondre la nostra opinió a la nostra pàgina web (www.wilson.cat) i al nostre compte de Twitter (@col_wilson). El Col·lectiu Wilson no accepta ajuts, subvencions ni patrocinis de cap institució, pública o privada.

 

Pol Antràs (Doctor pel MIT) Catedràtic de Harvard University
Carles Boix (Doctor per Harvard University) Catedràtic de Princeton University
Jordi Galí (Doctor pel MIT) Investigador Sènior del Centre de Recerca en Economia Internacional
Gerard Padró i Miquel (Doctor pel MIT) Catedràtic de la London School of Economics
Xavier Sala i Martín (Doctor per Harvard University) Catedràtic de Columbia University
Jaume Ventura (Doctor per Harvard University) Investigador Sènior del Centre de Recerca en Economia Internacional

 

Adhereix-te al Manifest dels Catorze Punts del Col·lectiu Wilson

  1. Ha introduït un codi de seguretat incorrecte!
Ha introduït un codi de seguretat incorrecte!

Col·lectiu Wilson

Pol Antràs (Ph.D., MIT) Catedràtic de Harvard University
Carles Boix (Ph.D., Harvard) Catedràtic de Princeton University
Jordi Galí (Ph.D., MIT) Investigador Sènior del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI)
Gerard Padró i Miquel (Ph.D., MIT) Catedràtic de la London School of Economics
Xavier Sala i Martín (Ph.D., Harvard) Catedràtic de Columbia University
Jaume Ventura (Ph.D., Harvard) Investigador Sènior del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI)

Lloc Web: www.wilson.cat
Tornar al principi
FaLang translation system by Faboba

LECTURES RECOMANADES